|
LA PASQUA GREGA |
|
|
| La Pasqua és la celebració més
important per a tots els cristians ortodoxos. Els grecs són cristians ortodoxos. Per a
ells la Pasqua significa el pas de l'hivern (mort) a la primavera, que és vida,
renaixement i alegria. Per preparar-se i purificar els seus cossos, les seves ments i ànimes, fan 40 dies de dejuni i de pregària abans de Pasqua. Durant aquests dies, no poden menjar cap classe de carn, peix, ous o productes làctics. |
 |
| A les seves esglésies hi ha moltes represantacions de Jesús de l’art Bizantí. En aquests dies resen molt. Aquests 40 dies es representen amb un calendari on hi apareix una monja anomenada Kira Sarakosti. La monja no té boca perquè dejuna. Es representa creuant les mans perquè resa i té set cames, una per a cada setmana. Quan arriba el final de cadascuna d'aquestes set setmanes se li talla una de les seves cames. Quan la monja ja no té cap cama la Pasqua comença. Així doncs, l'última cama es talla el Dissabte Sant. La Pasqua dura una setmana i dos dies, és a dir, comença el Dissabte de Llàtzer i acaba el diumenge de Pasqua. |
| El Dissabte de Llàtzer Va ser quan Jesús va ressuscitar al seu amic Llàtzer d'entre els morts. Per tant, aquest dissabte s'anomena dissabte de Llàtzer. Aquest dia es recorda el fet que Crist pot ressucitar als que creuen en ell. Els grecs fan unes galetes dedicades a ell en forma d'un home amb els seus braços creuats, doncs representen Llàtzer a la tomba. Les galetes s'anomenen Koulouri Lazarakia, i es fan d'oli i de farina perquè durant aquests dies ells encara no poden menjar carn, ni peixos, ni ous ni productes làctics. |
|
 |
Diumenge de Rams El matí del diumenge els Grecs van a les esglésies on els donen branques de llorer. Allí, agitant les branques, representen la gent de Jerusalem donant la benvinguda a Jesús quan van sentir que va ressuscitar a Llàtzer. A l'hora de dinar tots mengen peix. Al vespre, proclamen Jesús com el nuvi de l'església. La icona de Jesús és passejada pel sacerdot al voltant de l'església i després la col·loca al centre de l'església fins a Dimecres Sant. |
| El Dimecres se celebra el sagrament de l'oli sant. La gent va a les esglésies i és untada pel sacerdot que els fa sis creus amb oli sant. Aquest oli es considera molt important per a la salut i curatiu de l'ànima. El sacerdot fa creus en el cos de la gent: Una al front, altres dos a les galtes, un altre en la barbeta i les últimes a les mans. | Dimecres Sant  Els resos especials i epístoles es llegeixen durant la tarda. |
Dijous
Sant Commemoren l'últim sopar. Jesús va proclamar el pa com el seu cos i el vi com la seva sang. Aquesta va ser la primera Santa Comunió. Per això durant la comunió es donen els trossos de pa submergits en el vi d'un calze. El pa és el cos de Crist i la seva sang és el vi. |
El dijous són llegits dotze evangelis que expliquen la història sencera de la passió de Crist. Una creu de fusta amb la figura de Crist es porta al voltant de l'església i es posa al centre d'ella. En acabar el sisè, la gent fa un petó als peus de Crist i les campanes sonen. |
Divendres Sant  |
Les campanes toquen
durant tot el dia. El divendres el sacerdot baixa el cos de Crist de la creu, el col·loca
en un altar i l’embolica amb llençols de lli blanc. També broden amb fil d'or la
silueta de Jesús al llençol. Aquest llençol brodat d’or es posa en una taula rectangular especial amb un arc sobre ella. Aquest altar s'anomena Epitaph. |
| Als poblets, les dones recol·lecten flors
dels seus jardins o boscos i les col·loquen sobre l'Epitaph per adorar Crist. Els nens
passen sota l'Epitaph amb espelmes enceses i segueixen la forma d'una creu al terra. Els
adults rendeixen tribut a Crist besant l'Epitaph. Al vespre, quatre homes aixequen l'Epitaph i junt amb el sacerdot i la gent que porten espelmes, caminen amb ell per tota la ciutat en una processó. Aquesta representa la processó de l'enterrament de Jesucrist. Quan tornen a l'església, els quatre homes posen l'Epitaph davant la porta principal i l’aixequen. La gent ha de passar sota d'ell mentre va entrant a l'església. El Divendres Sant és un dia tan trist que no es cuina cap aliment i no es permet cap oli. No obstant això, poden menjar vinagre rememorant que quan Crist estava en la creu i va demanar per beure, li van donar vinagre. Les galetes i els ous pintats no estan permesos perquè és un dia trist. |
Dissabte Sant o Sant Anastasi  |
La gent va a
l'església a mitjanit. Les llums estan apagades i el sacerdot encén una gran espelma al
centre de l'església que simbolitza la llum de Crist. Després invita la gent a què comparteixi aquesta llum amb ell. Llavors, els creients encendran les seves espelmes junt amb el sacerdot. |
Aquesta llum significa la resurrecció de Crist. El sacerdot proclama després: Crist ha ressuscitat! I tots es donen un bes i s'estrenyen les mans per donar-se la pau. La gent diu: Crist ha ressuscitat! |
|
 |
És un moment de gran alegria. Les campanes sonen i els focs artificials apareixen als cels de Grècia com a celebració de la resurrecció de Jesús. Després tots se'n van a casa. El dejuni és excessiu i per tant, avui tenen una àpat important. Mengen un aliment tradicional a Grècia, la Mayirtsa. És una sopa amb el fetge i els intestins del xai combinats amb herbes aromàtiques. en les galetes de Pasqua. |
| També celebren una altra tradició molt típica: Dues persones tenen un ou decorat cadascuna i el trenquen xocant un amb un altre. Qui posseeix l'ou que no s'esquerda es diu que serà molt afortunat. També es meng |
| Diumenge
de Pasqua El diumenge, la família sencera amb els parents i els amics van al camp i allí fan un xai a la brasa. Després de menjar-ho ballen el Kalamatiano, una dansa tradicional grega. És el dia de menjar i de ballar. |
|
