casa
|
La ploma daurada |
|
 |
Hi havia una vegada una gallineta bonica i blanca com la neu. Tenia una plometa daurada a la cua. Per això li deien Ploma Daurada. Un dia, gratant la terra va trobar un brillant molt gros i clar. Oh! Quina pedra més bonica!- va pensar-. Li duré al senyor rei. I va començar el camí. |
Quan era a mig camí, va trobar un arbre. -Arbre, fuig del meu camí! Vaig al palau del rei a dur-li aquest brillant.Però l 'arbre no es va bellugar. La gallineta li va tocar una branca amb el brillant.L' arbre es va tornar petit, petitet i se'l va ficar al cistellet. |
|
 |
Una mica més enllà, va trobar un riu. -Riu, surt del meu camí! Vaig al palau del rei a dur-li aquest brillant! Però el riu no es va bellugar. La gallineta va tocar l'aigua amb el brillant. El riu es va tornar petit, petitet i se'l va ficar dins l'ampolleta que duia al cistellet |
Finalment, la Ploma Daurada va arribar al palau del rei. El rei va agafar el brillant i se'l va quedar però no va donar ni les gràcies a la pobre gallineta. |
|
 |
Llenceu aquesta gallina a la presó- va manar el rei. Ella sí que agafà l'arbre i el deixà a terra. El pi va créixer i començà a trencar tots els vidres del palau. |
Llenceu la gallina al forn! - va manar llavors el senyor rei. Però la Ploma Daurada va treure el riu de l'ampolleta i va inundar tot el palau. |
|
 |
Llavors la Ploma Daurada va marxar del palau del rei amb el brillant i va tornar a casa seva on encara deu ser-hi si no s'ha mort. |
