|
Atrapats en el temps |
|
En Jonny i la Caroline eren uns bessons d'Schull. Tenien els cabells pèl-roig amb els ulls de color turquesa i la cara pigada. Eren simpàtics i molt juganers. |
 |
Un dia, amb l’escola, van anar d’excursió al Mt. Gabriel. Mentre dinaven un deliciós entrepà, el seu professor Mr. Reagan, alt, pèl-roig i amb ulls blaus, els va començar a explicar la llegenda d’aquella muntanya. Estaven asseguts a la vora del llac Oidheann. Encara que alguns ja la sabien, tot i així la van escoltar; l'explicava tan bé que només se sentien els cruixits de les fulles seques dels roures. Al costat del llac hi havia prats plens d’herba. Tan concentrats estaven en la història que no s'havien adonat que el cel estava més ennuvolat que de costum, era d’allò més estrany |
De sobte un llampec els va caure a no gaires passes d'on eren. Els va envoltar un núvol d'una boira molt espessa, amb olor de sofre. Quan va desaparèixer es van girar i es van quedar bocabadats en veure el que van veure: La resta dels companys havien desaparegut. Només havien quedat ells dos i Mr. Reagan. Van sentir uns crits molt poderosos. Van aixecar el cap i van veure que al cim de la muntanya hi havia l'àngel Gabriel i el diable barallant-se tal com Mr. Reagan els havia explicat en la llegenda. |
 |
Què passava? Com era que veiessin allò que va passar feia tants anys? L'àngel, molt enfurismat, amb totes les seves forces, va agafar una gran part del cim de la muntanya i la va tirar sobre el diable, que va caure junt amb la pedra al mar. El professor i els nens es van quedar blancs de l'ensurt. Havien presenciat la història que el seu professor els havia explicat. Tal com havia dit, havia quedat una illa al mig del mar. Dalt de la muntanya va quedar un gran forat que ràpidament es va omplir d'aigua, tot formant un bonic llac. L'àngel Gabriel va anar cap al llac i va desaparèixer. Espantats van voler tornar al poble com més ràpid millor. De baixada es van adonar que, el camí ample per on havien pujat, ja no era el mateix. Ara, era estret i ple de petjades de cavalls. En arribar al poble ho van veure tot canviat. Les cases eren de pedra, - algunes encara amb sostre de palla - els carrers eren de terra, no hi havia semàfors ni botigues, sinó una mena de mercat. |
.jpg) |
La roba que portava la gent era bruta i vella, estranya. Tots tres van anar a una paradeta del mercat on venien miralls i van preguntar al venedor on eren i què estava passant, però el venedor no els va respondre. Es van adonar que, en cap dels miralls que hi havia, no s'hi reflectien. Què volia dir allò? Potser eren invisibles per a aquella gent? No els veien ni els sentien? Mentre visitaven aquell vell poble, van veure una casa amb un rètol on i posava: BIBLIOTECA. Van decidir entrar-hi. Tafanejant llibres, van trobar un llibre titulat: El nostre poble, Schull. Aquell llibre els ho deia clarament tot, eren a Schull, però en l'Edat Mitjana !!! |
Després de tot això van veure un altre llibre que es movia i guiats per la curiositat van anar a buscar-lo. Quant el van tenir a les mans es va obrir per una pàgina que deia: Per tornar al futur. Era realment la solució que necessitaven per a tornar al seu temps? Com que no havien tingut temps de mirar el títol del llibre, el van tancar i ho van mirar. El títol deia: Solucions d'Schull. |
El van tornar a obrir i es van llegir el contingut de tot aquell capítol. Quant en Mr. Reagan havia acabat de llegir va veure que al final del capítol deia: Per fer tot això, teniu el material a l'última pàgina. En Mr. Reagan va girar fins a l'última pàgina i hi va trobar una bosseta que va caure immediatament al terra. Els dos nens, impacients, sense dir res, esperaven que en Mr. Reagan els expliqués el que havia llegit. Va començar a llegir amb veu alta. Hi deia: "Dins la bossa (que es troba al final del llibre), hi trobareu unes llavors que s'han de pl r on heu apa t." |
.jpg) |
Després del que els havia llegit van adonar-se que havien d'anar a descobrir les paraules esborrades. No sabien per on començar, era una Schull desconeguda! |
Van sortir de la biblioteca i van anar al carrer Main Street on hi havia el mercat. Començaven a tenir gana i aprofitant que eren invisibles, van agafar alguna cosa per menjar. Cadascú va agafar el que volia: fruita, patates, bacó i peix preparat. |
 |
Les coses que tocaven es tornaven invisibles a l'instant. Es van tornar a centrar en el què havien de fer. Van passar pel carrer on ells sabien que hi havia l'escola de Schull Community College de secundària. Després de tot això van anar a l'església catòlica de Sant Mary a buscar un ingredient: el vi que consagrava el mossèn a la missa. Aquell vi el volien per regar les llavors perquè així creixessin més ràpid que amb l'aigua. Tot i així tardarien un mes. |
L'endemà, van esmorzar el que els professos els havien dit que era tradicional. És clar, ells no ho sabien ja que estaven acostumats a menjar xocolatines i altres coses per l'estil. Al final van menjar cereals, llet, salsitxes i bacó. Van anar altra vegada a passejar pel poble i van veure que en el lloc del seu preciós port Pier, n'hi estaven construint un de fusta que amb prou feines s'aguantava. Mr. Reagan va dir que un altre dels ingredients que necessitaven era la perla d'una ostra blava, que estava al fons del mar i només s'obria de dia. - I com podem aconseguir la perla, si no tenim cap equip de bussejador ?- va preguntar en Jonny. - Si empalmem molts joncs, potser arribarem al fons del mar i mentrestant podrem respirar- va dir la Caroline - Això mateix! - va dir Mr Reagan. |
Van anar cap a un joncar, en va collir uns quants i els van buidar. - I qui anirà cap al fons del mar?- va preguntar la Caroline Van empalmar els joncs, en Jonny els va agafar i es va començar a ficar a l'aigua. - Molta sort - li va xiuxiuejar la Caroline. Es va enfonsar, i respirant pels joncs buits, va anar baixant fins que va arribar a una cova. Hi va entrar, i mentre anava nedant, va veure tota mena de peixos, petxines i fins i tot ostres. Però no n'hi havia cap de blava com la del llibre. Va continuar nedant per la cova fins que es va trobar una gran sala il·luminada, la va travessar, i com que no hi veia res, va continuar. |
 |
Quan va haver arribat a l'altre extrem de la sala, es va adonar de que ja no hi havia aigua, i va continuar caminant molt estranyat. Va inspeccionar-la per tots els racons, i de sobte, va trepitjar alguna cosa i va caure. Quan es va aixecar, es va adonar que allò que l'havia fet caure, era una ostra de color blau. - L'ostra blava !- va exclamar La va agafar, i es va adonar que pesava com si fos una ostra gegantina. Amb penes i treballs va desfer el camí fins que va arribar a la superfície. Allà l'esperaven Mr.Reagan i la Caroline. |
 |
- Que l'has trobat? - li varen preguntar els seus amics. La varen intentar obrir, però no van poder. En el llibre van llegir que per obrir l'ostra necessitaven una clau que estava a l'illa de Fastnet Rock. - Hem d'anar a Fastnet Rock a buscar la clau que pot obrir l'ostra - va dir Mr.Reagan. Van inspeccionar tota la costa, i al final van trobar una vella barca que amb prou feines s'aguantava. Hi van pujar i van començar a remar cap a l'illa. Quan hi van arribar, van començar a inspeccionar-la, però era molt difícil de trobar-la. |
| En Jonny, molt empipat, va xutar una pedra que, en caure al terra, es va obrir tot sortint-ne una clau. Hi van pujar i van començar a remar cap a l'illa. Quan hi van arribar, van començar a inspeccionar-la, però era molt difícil de trobar-la. En Jonny, molt empipat, va xutar una pedra que, en caure al terra, es va obrir tot sortint-ne una clau. |
- La clau !- van exclamar en Jonny i la Caroline. Van tornar, i un cop a terra van obrir l'ostra. Efectivament, la perla era allà. La van guardar, i van decidir anar a fer un volt per Schull antiga, per veure com era. Van anar cap allà on hi havia el planetari i van preguntar a un home que passava per allà si els hi podria dir on era. Però aquell home no els va contestar, i es van enrecordar que eren invisibles per l'altra gent. Van veure una esplanada, i van comprendre que allà era on hi havia la seva escola. - M'agradaria anar a Bantry ! - va exclamar en Jonny. - Perquè no agafem el Bus Eireann ? - va proposar la Caroline. - Però Caroline ! Si estem en el passat ! Ara, l'única cosa que trobarem són o carros o cavalls ! - va dir Mr. Reagan. |
|
Doncs hi anirem a cavall. Però llavors tenien un problema: on trobarien un cavall ? Van anar per tot el carrer fins arribar a l'estació d'autobusos "Bus Eireann". I allà van trobar carruatges amb cavalls que utilitzaven en aquell temps per desplaçar-se . En aquell moment n'hi havia un que marxava i que transportava caixes de peix per al mercat de Bantry i ells hi van pujar. El camí va ser molt dur, perquè hi havia moltes pedres. També van veure boscos plens de roures - d'on s'extreia fusta per a fer vaixells pel port de Schull - i van seguir el camí. Finalment van arribar al mercat de Bantry. Era tard i havien d'anar a buscar algun lloc per anar a dormir i menjar. |
 |
L' endemà al matí van veure que el mercat era ple de parades i de gent que estava comprant. En aquell moment a tots tres els van roncar els budells, és clar no havien esmorzat ! Ells no estaven acostumats a menjar tan tard... Es van trobar una caixa amb quatre pomes i un pa rodó i sense pensar-s'ho dues vegades van emportar-s'ho tot i se'n van anar a un lloc més tranquil. Van caminar molt perquè volien anar a veure el riu Armanagh. Quant hi van arribar es van veure tres cavalls que bevien aigua del riu. Mr. Reagan va pensar que aquells cavalls els servirien per tornar a Schull. |
Abans de marxar cap a Schull van decidir descansar tot mirant el riu. Després d'haver descansat van intentar atrapar als cavalls, però era molt difícil. La Caroline volia atrapar-ne un per la cua, però va ensopegar i va caure a terra. Quan es va aixecar i va mirar el terra va veure uns puntets que brillaven amb força, quan s'hi va fixar més bé va veure que no eren puntets, sinó que eren unes llavors gairebé microscòpiques. Va cridar a en Jonny i a Mr. Reagan i els va preguntar què eren aquelles llavors. Mr. Reagan es va treure de la butxaca el pergamí i de cop va dir: - Exacte ! Fixeu-vos amb això nois! Caroline, ens has donat la resposta, ara podrem sortir d'aquí ! Mireu aquí hi posa: " Dins de la bossa (que es troba al final del llibre), hi trobareu unes llavors que s'han de plantar on heu aparegut". |
|
Ja havien trobat la solució al problema: havien de plantar les llavors en el lloc on havien aparegut uns dies abans. Havien d'anar per feina. Van començar a caminar fins al lloc on havia començat la seva aventura. Finalment, van arribar-hi.
Les van plantar i les van regar amb el vi. Va començar a néixer la planta. En poca estona va sortir el fruit. Era més aviat rodó i d'un to vermellós, com una cirera, però tres vegades més gran. Se'l va menjar de seguida. Era molt bo i tenia gust de pollastre amb poma. |
 |
Es van adormir tots tres i al cap d'uns moments va començar a ploure molt fort i va caure un llamp molt a prop d'ells, però llavors...
Els nens no sabien què els deien i menys on estaven.
A la muntanya- digué Mr. Reagan. Us ha caigut un llamp molt a prop vostre i us heu quedat adormits- digué l'Anne. Els nens van explicar als professors què els havia passat en el seu somni. Varen estar parlant del somni i era tan interessant que al final van decidir de fer un llibre amb les seves aventures. El llibre es titulava: ATRAPATS EN EL TEMPS. |
