enrera
|
SANT JORDI A CATALUNYA |
|
|
|
Els Països catalans són una terra de dracs; una terra forta i esquerpa. Les coves, llacs i serralades de les nostres contrades conserven des d’antic el record d’aquesta força, de vegades perillosa. La tradició popular afirma que un drac s’amagava al llac de Banyoles, un altre en una cova de St.Llorenç del Munt, un tercer a la vila de Montblanc, un quart a la Cova del Drac de Mallorca
|
En record d’aquelles èpoques, a molts pobles i viles del nostre país els dracs i altres criatures monstruoses encara surten al carrer durant les festes i ballen davant del poble per recordar-nos que, encara que ara no mosseguin, continuen ben vius. Fins i tot algunes plantes de la nostra terra recorden els dracs per les seves qualitats fortes i estimulants. La geografia muntanyosa que cobreix les terres catalanes sembla que dibuixi la figura d’un drac. No es estrany que també si passegi el guerrer i pagès Jordi i que hagi deixat en la geografia dels Països catalans la seva empremta ,en viles, muntanyes i cims. |
 |
Catalunya és un dels primers països d’Europa que representen el combat de Sant Jordi contra el drac. |
Ja el segle XI, abans de les Croades, en una pintura romànica de la petita ermita de Sant Serni de Nàgol, a Andorra, Sant Jordi el travessa amb una llança. Però Sant Jordi, encara que era conegut pels monjos i els cavallers, no va ser popular fins després de les Croades. I els nostres cavallers, que no havien participat en les Croades per que ja tenien prou feina a lluitar contra els sarraïns que encara dominaven una bona part de la península Ibèrica, també van començar a invocar Sant Jordi talment com feien els croats a les terres d’Orient. |
I des d’aleshores ha estat el símbol de les terres de Catalunya, Mallorca, València i Aragó, que formaven un mateix estat. La seva imatge presidia ensenyes com és ara el segell de la famosa "Companyia Catalana" dels almogàvers, que van conquerir tantes terres a l’altre extrem del Mediterrani. |
|
Més tard, el patronatge de Sant Jordi es va estendre a tot el país, gràcies a l’impuls dels nostres reis, que el van fer patró de la casa de Barcelona. Per això la ciutat de Barcelona té en el seu escut la creu vermella de Sant Jordi i la seva festa era una de les més importants de l’any. Finalment, el segle XV la festa de Sant Jordi va ser promoguda per la Generalitat. |
