casa
|
Patufet |
|
|
Hi havia una vegada un
vailet tan remenut que els seus pares li vàren dir Patufet. Un dia la mare li va dir: Patufet hauries d'anar a buscar una miqueta de safrà. I en patufet després de dir adéu se n'hi va anar. |
| Quan va arribar a la botiga va haver
de cridar ben fort: Hola! Sóc aquí! Voldria una mica de safrà si-us-plau! Era tan petitet que quasi que no es veia. |
|
|
Però en Patufet, que era molt valent,
va tornar a casa amb la paperina de safrà tot cofoi. La mare va estar tant contenta de
tenir un fill tan espavilat que li va dir: Ara Patufet, no voldries pas anar a portar el
dinar amb el pare al bosc? I en Patufet va respondre: Sí, mare. I va agafar un cistell que era més gran que ell i sen'hi va anar. |
| Camí del bosc va començar a ploure i
en Patufet es va refugiar a sota una col. Llavors, un bou famolenc va passar per allí i es va menjar la col i el Patufet qaue com que era tan petitet no el va ni veure, pobret. |
|
 |
Cap al tard, els pares de'n Patufet
van veure que no venia i així el varen començar a buscar tot cridant pel bosc: Patufet
on ets? Fins que van sentir una veueta que deia: Sóc a la panxa del bou, que no hi neva ni plou! Llavors, els pares d'en patufet vàren començar a donar molt menjar al bou. |
| El bou es va engreixar i engreixar
fins que va fer un pet i d'allà en sortí en Patufet! I aquest conte s'ha acabat. |
|
